El principal objectiu d’aquesta línia de recerca és estudiar adaptacions adreçades a evitar o retardar els efectes dels estressos ambientals o permetin tolerar les condicions d’estrès, mitjançant mecanismes fotoprotectors, antioxidants o, en el cas més extrem, mecanismes que permetin una tolerància completa a la dessecació com la que observem en els líquens, moltes molses o les anomenades “resurrection plants”.
En particular, l’estudi d’ambients extrems – com l’Antàrtida, l’Àrtic, els deserts o les altes muntanyes – ha esdevingut una línia de recerca cabdal del grup.
Entre tots els mecanismes fisiològics d’adaptació als estressos abiòtics, tant d’ambients extrems com Mediterranis, un de clau n’és l’eficiència en l’ús de l’aigua, que és i ha estat des de fa molts d’anys un dels temes centrals d’aquest grup de recerca.